Neu i pagesia

La neu d’aquest dies a la Terra Alta ho ha cobert tot deixant imatges íntimes en un paisatge que ja de per si és espectacular. Les teulades emblanquinades li donen un aire de pessebre al poble; la canalla jugant a tirar-se boles de neu, fent ninots i saltirons els més petits per arribar a posar la pastanaga que sempre fa de nas; els més grans explicant que així és com nevava quan eren joves i sembla que, poc a poc, es va instal·lant una pau estranya, un parèntesi de calma en aquests temps tan complicats que estem vivint. Tot net, com si acabéssim de treure la pols als mobles i a les nostres ànimes.

I nosaltres, els qui treballem al camp, quiets, a l’aguait, sempre mirant al cel que és d’on ve la nostra sort; prudents perquè sabem que no sempre és certa la dita “Any de neu, any de Déu” i que a vegades dos dies de neu poden acabar sent la pèrdua d’anys d’esforços i treballs, de branques esquinçades i arbres aixafats pel pes de tanta blancor. Però aquesta és la vida que hem triat, la pagesia, la tradició i, sobretot, l’amor a la terra que ens fa persones fortes, resistents i lluitadores. I així seguim llaurant els camps, podant les vinyes, collint les olives que ens donaran un suc meravellós i que gaudireu a les vostres taules.

És la nostra aposta, és la nostra manera de viure. I vosaltres, aposteu per productes de proximitat? Ens hi va a tots!